Elements del Dret

Tema 1 Necessitat del Dret
El dret, és un conjunt de normes i principis, escrits o no, que regulen la convivència adaptant-se als valors i idea de justícia de la nostra societat.

Fonts materials:

  • Poder legislatiu: Parlament i Corts (dicten les lleis orgàniques i ordinàries)
  • Poder executiu: Govern (dicten les normes amb rang de llei, i els reglaments)
  • Poder judicial: Jutges i tribunals
Fonts formals:
  1. Constitució
  2. Lleis Orgàniques (Regulen: Llibertats publiques i els drets fonamentals)
  3. Lleis Ordinàries(Regulen: Qualsevol menys les anteriors)
  4. Decret llei (Regulen: Situacions d'urgència amb un termini màxim de 30 dies)
  5. Decrets legislatius(Regulen: El poder legislatiu ha delegat la potestat al Govern)
  6. Reglaments(Desenvolupen el contingut d'una llei)
  7. Ordes ministerials
Una norma només pot ser derogada per una altra de posterior o igual categoria
La norma escrita preval sempre sobre la no escrita.

Persones i el dret.
Persona fisca, és aquella que ja nascut amb figura humana i hagi viscut 24 hores

· Capacitat jurídica: Aptitud que té una persona per ser titular de drets i obligacions
· Capacitat d'obrar  Requereix edat mínima 18+ o emancipat(Matrimoni, Pares, Judicial) i tenir ús de consciencia i facultat

Declaració d'incapacitació: a través d'una sentència judicial pot incapacitar-se a una persona i el tutor serà qui representar legalment a l'incapacitat o el curador. Aquesta perdrà la seva capacitat d'obrar.

Extinció de persona física:  Supòsit d'absència prolongada, o amb la declaració de defunció, que suposa la dissolució del matrimoni

Associacions:
Són persones jurídiques integrades per altres persones, es necessita mínim un  acord entre 3 o més persones, que quedarà reflectit e l'acta fundacional.
  • Assemblea General, és l'òrgan suprem, les decisions de l'associació es prenen per decisions per majoria, i s'han de reunir mimin un cop a l'any.
  • L'òrgan de representació, que s'encarrega de gestionar l'associació i de representar-la davant de terceres persones
Societats:
Conjunt de persones que aporten un patrimoni i tenen una finalitat comuna de guanyar diners.

Fundacions:
No tenen ànim de lucre, destinen el seu patrimoni a la realització d'activitats d'interès general i es regeixen per la voluntat del seu fundador. Unes de les seves finalitats por ser, defens de víctimes del terrorisme, culturals, educatives, defens dels drets humans, etc . . .

Exercisis Tema 1:
  1. Constitució, Lleis  Orgàniques, Lleis Ordinaris, Decret llei, Decret legislatiu, Reglaments, Ordes Ministerials
    Poder legislatiu, poder executiu, poder judicial
  2. No, es necessita més d'una sentencia per considerar jurisprudència
  3. No, ja que el poder executiu pot realitzar també aquesta funció
  4. Àmbit Nacional
  5. Que en capacitat per obrar es requereix una edat mínima i el ús ple de les teves facultat
  6. No, ja que es considera emancipada, pero no pot vendre béns immobles ni objectes d'extraordinari valor
  7. És il·legal, ja que tenen anim de lucre, tindrien que formar una societat.
  8. Jutjat de primera instància i Instrucció
  9. La diferencia entre la llei orgànica i l'ordinària és que aquesta no pot modificar les llibertats publiques ni els drets fonamentals.
  10. En situacions governamentals d'urgència o necessitat es poden crear els reals decret llei. No poden regular qualsevol materia.

Tema 2 Obligacions i Contractes
L'obligació és un vincle jurídic que uneix a dues o més persones en virtut de les quals una és el deutor i està obligat a prestar en favor d'una altre persona anomenada creditor.

- Dèbit: Realitzar una prestació que el creditor li pot exigir, per satisfer el interès legítim.
- Responsabilitat: Compliment de les obligacions en respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs.

Obligacions: 
  • Positives i Negatives: P: Donar alguna cosa, N: Abstenir-se de fer determinades conductes
  • Tracte únic i Successiu: U: Es compleixen d'un sol cop S: Compleixen reiteradament
  • Divisibles i Indivivisibles: D: es pot fraccionar en varies parts, I: s'han de complir d'un sol cop
  • Pures i Condicionals: C: depenen d'esdeveniment futur P: No depenen de cap esdeveniment aliè
  • Específiques i Genèriques: E: Subjecte delimitat i individualitzat G: només s'ha delimitat la classe o gènere
  • Unilaterals i Bilaterals: U: genera obligacions per una de les parts B: Genera obligacions per les dues parts
  • Pecuniàries i no pecuniàries: P obligació d'entregar determinada quantitat de diners NP: Entrega de be que no sigui diner
  • Principals i Accessòries: P: poden exigir de forma autònoma A: van unides a una acció principal
  • Solidaries i Mancomunades: Qualsevol dels deutors pot ser exigit el total M: reclamar a cada deutor la seva part
Naixement i extinció de les obligacions 

Pagament o compliment: Principal forma d'extinció de les obligacions. El rebut jusifica el pagament, una altre forma és la mora o endarreriment significatiu que obliga al deutor a indemnitzar al creditor.
Perdua de la cosa deguda: Quan es perd o es destrueix sense culpa del deuto, el deutor queda alliberat de la seva obligació
La condonació o perdó del deute: La renuncia gratuïta per part del creditor a exercitar el seu dret.Si es perdona la principal també es perdonen les obligacions accesories
La confusi´de drets: Una obligació s'extingeix quan la mateixa persoan té la condiució de deutora i de creditora.
La compensació: Dues persoens per dret propi alhora son deutores i creditores l'uan de l'altra
La novació: implica la desaparició d'una obligació i el naixement d'una nova.
Prescripció extintiva i caducitat:
La prescripció implica l'extinció del dret pel fet de no exercitar-se durant el termini establert a la llei. La caducitat suposa l'extinció del dret i no es pot eliminar mitjançant reclamacions o reconeixements i transcorre de forma inexorable

Contracte
El contracte és aquell acord de dues o mes parts per constituir regular o extingit entre elles una relació jurídica patrimonial.
En tot contracte consta de tres elements:
  • Consentiment és l'acord expressat per totes les parts que intervenen en el contracte, aquest a de ser lliure sense cap tipus de coacció.
  • Objecte és aquell element sobre el que recau el contracte, aquest ha de ser cert o determinat, possible i lícit.
  • Causa És la finalitat del contracte
Classes de Contactes:
  • Segons la normativa o branca del dret que es regeix
    Contracte civil: Contracte per la compra de quelcom per ús particular
    Contracte mercantil: Intervenen en el tràfic empresarial.
    Contracte de treball: Relacions entre empresaris i treballadors
    Contracte administratiu: Administracions i els administrats, multes, premis d'obres. 
  • Contractes segons les parts a les que s'obliga:
    Contractes unilaterals: Genera obligacions per una de les parts: Donació
    Contractes bilaterals: Generen obligacions per ambdues parts. Compravenda
    Contractes multilaterals: Obligacions per més de dues parts contractuals: Societats
  • Contractes segons la forma que adopten:
    Contractes amb llibertat de forma: No necessiten cap document concret
    Contractes amb forma "ad probationem": Necessiten models oficials
  • Contractes segons el moment en què es perfecionin:
    Contractes consensuals: Les parts presten el seu consentiment
    Contractes reals: Requereix a part del consentiment, l'entrega de la cosa objecte del contracte.
Ineficàcia i extinció dels contractes
  • Inexistència i nul·litat contractual: 
    Reserva mental: Inexistència de consentiment
    Falta de serietat al emetre la declaració de voluntat
    Declaració simulada del consentiment: Les parts expressen una voluntat falsa
    Declaració de voluntat falsa en persones jurídiques: Quan actuen els membres d'una societat declarant quelcom que no se'ls permet fer
    Error obstatiu: Discordança entre el que es diu i el que es volia dir
  • Anul·labilitat:
    Es pot anular un contracte quan aquest està afectat per vicis menys greus que en els casos de nul·litat com venda de pis de 80m2 quan en realitat aquest té 83m2
  • Altres formes d'extinció dels contractes:
    El compliment: Implica l'extinció del contracte
    Mutu discens: Ruptura del consentiment i formalització d'un nou contracte
    Resolució unilateral: L'extinció del contracte en base a una de les clàusules
    Rescissió: Deixar sense efecte el contracte quan una de les parts pateix una lesió important. 
Exercicis Tema 2:
  1. El senyor D pot exigir el compliment a qualsevol dels deutors indistintament ja que l'obligació és solidaria.
  2. El Senyor D haurà de reclamar a cada deutor la seva part, ja que és tracta d'una obligació mancomunada.
  3. Contracte de Lloguer, o contracte Bancari
  4. Pot realitzar el pagament en nom del deutor.
  5. Realitzar un gir postal al arrendador i si aquest es refusat, pagar en el jutjat a favor del creditor 
  6. Es tracta d'un contracte real, que neix amb l'entrega del objecte.
  7. No, ja que és massa beneficios per l'empresa
  8. El dèbit i la responsabilitat
  9. El compliment és una extinció de l'obligació
  10. Si que es pot, el que no podrà reclamar els diners.
  11. Podrà pagar al Jutjat a favor del Creditor. Si ja que s'extingirà l'obligació
  12. Consentiment, Objecte, Causa

Tema 3 Principals Contractes Civils
L'ordenament jurídic civil s'ocupa de les disposicions relatives a les persones, béns i propietats

Contracte de compravenda
Contracte a través del qual un dels contractats s'obliga a entregar una cosa determinada i l'altra part a pagar un preu en diner o mitjançant un altre signe que el representi. La finalitat d'aquests contractes és de transmetre la propietat.
En els pactes de reserva de domini la transmissió de la propietat es fa  quant s'ha acabat de pagar el preu.

- Contracte bilateral, genera obligacions per ambdues parts.
- Contracte consensual, neix o es perfecciona amb el consentiment.
El venedor té una seria de'obligacions, una d'elles la de sanejament la cosa entregada s'ha de trobar en l'estat que coneix el comprador. 
Els vicis ocults són els defectes no aparents que té la cosa i que té que respondre el venedor ja si els coneix o si els ignora.
-Resoldre el contracte i demanar que se li retorni les quantitats que ha pagat i l'haurà d'indemnitzar dels danys i perjudicis ocasionats
- Rebaixar l'import de la cosa a un preu més real

Clàusules accessòries al contracte de compravenda
- Arres penitencials: El comprador entrega una determinada cosa o quantitat de diners al venedor; com a garantia del compliment del contracte. Si el comprador desisteix el contracte, aquest per la quantitat entregada en concepte de garantia. 
- Clàusula resolutòria o pacte comissori: En les compravendes amb pagament aplaçat, s'ha de fer efectius després d'efectuar l'entrega de la cosa. El venedor pot resoldre el contracte si el comprador no paga després d'haver rebut la cosa. 
- Pacte de millor comprador: Si el venedor troba algú que li fa una oferta més avantatjosa, la compravenda queda sense afecte. 
- Retracte convencional: El en contracte de compravenda, el venedor es pot reservar el dret a recuperar la cosa venuda durant un determinat període de temps.

Contracte de permuta
La permuta és l'intercanvi d'una cosa per una altre de similar valor. Es dóna quelcom amb el mateix valor econòmic entre les parts. Sobretot usat per l'intercanvi de solars per vivendes.

Contracte d'arrendament
Existeixen 3 tipus de contracte d'arrendament: coses, obres i serveis.
L'arrendament de coses, una de les parts s'obliga a donar a l'altre una cosa per un temps determinat i a canvi d'un preu cert.
En aquest contracte hi intervé:
  • L'arrendador: Qui cedeix la cosa pròpia.
  • L'arrendatari: Qui rep la cosa, l'usa i gaudeix sense alterar-ne la seva naturalesa, paga la renda estipulada i la retorna a la finalització del contracte. 
Característiques del contracte d'arrendament
  • És un contracte consensual, que neix amb el consentiment de les parts implicades
  • És un contracte bilateral ja que genera, obligacions per ambdues parts
  • No formal, ja que no requereix una forma determinada per el seu naixement. 
Arrendament urbà
· Regulats per una llei especial LAU, la qual és aplicable a finques urbanes destinades a vivenda habitual, el règim de protecció especial de de la LAU es limita als contractes d'arrendament que es destinin a vivenda habitual, la resta es regiran per el que s'estipuli entre l'arrendador i l'arrendatari.
Característiques:
· Fiança equivalent al més de renda en vivendes i dos mesos en altres casos.
· Llibertat de forma, pot ser per escrit o verbal.
· Termini de garantia mimin amb un dret a prorrogar fins a 5 anys
· Renda, ha de ser mensual i cobrar-se els set primers dies
· Només podrà augmentar el preu conforma al IPC durant els primers cinc anys de lloguer
· Les despeses de la vivenda les pagarà el arrendatari, en canvi les generals les pagarà el arrendador.
· Arrendador està obligat a realitzar les obres necessàries per conservar la vivenda en condicions d'habilitat, les altres obres que vulgui realitzar el arrendatari correran per el seu compte sempre i quan tingui l'autorització de l'arrendador.
Extinció del contracte: L'incompliment de les obligacions per qualsevol de les dues parts, faculta al perjudicat per exigir els seus drets davant dels Tribunals, sempre que hagi complert amb les seves obligacions.
Arrendatari:
· L'arrendatari pot extingir el contracte a la data de finalització avisant amb 30 dies d'antelació
· Arrendador no realitzi les reparacions necrosaries.
· L'arrendatari es vegi pertorbat en l'ús pacifica de la vivenda.
Arrendador:
· Falta de pagament de la renda
· Subarrendament o cessió inconsentida de la vivenda.
· Realització de danys evitables o obres inconsentides
· Activitats molestes, il·lícites o perilloses
· Finca deixa d'estar destinada de forma principal a vivenda.

Arrendament rústic
Es cedeix temporalment una o varies finques pel seu aprofitament agrícola, ramader o forestal, a canvi d'un preu o renda. Les parts contractants, són: arrendadors i arrendataris que poden ser persones físiques o persones jurídiques axis com comunitats de béns dedicades a activitats agrícoles.
Les limitacions per poder realitzar aquest contracte són:
  • Pertànyer a la unió europea.
  • Persones d'altres estats amb residència permanent a Espanya.
  • Persones jurídiques i altres entitats d'estats que apliquin el principi de reciprocitat.
Forma: Es poden fer amb escriptura publica o privada, encara que en qualsevol moment és pot demanar formalitzar el contracte amb escriptura pública.

Temps de durada del contracte: En cap cas serà inferior a tres anys. S'ha de comunicar a l'arrendatari la finalització amb un any d'antelació.

Renda, despeses i millores: La renda serà la que estipulin les parts i es fixarà en diners, i si es en especies es faixar la seva conversió en termes monetaris.
La forma que hagin previst les parts és com s'efectuarà el pagament. La falta de pagament de les quantitats tindrà la consideració de inpagament.
L'arrendador ha de realitzar les obres i reparacions necessàries sense que pugui incrementar la renda. També ha de realitzar les obres que s'exigeixin per la disposició legal.
Quan es produeixi una transformació que incrementi el valor productiu de la finca es podrà incrementar la renda.

Subarrendament: Es permet rellogar la totalitat de la finca o explotació, però amb l'autorització del propietari.

Causes de finalització del contracte:

  • Pèrdua total o expropiació forçosa.
  • Finalització del termini convencional i des les pròrrogues.
  • Mutu acord entre les parts.
  • Mort de l'arrendatari
  • Falta de pagament
  • No explotar la finca o dedicar-la a uns usos diferents.
  • Subarrendar sense consentiment 
  • Danys greus a la finca per negligència.
Arrendament de Serveis.
El contracte de prestació de serveis tenim el arrendatari, el qual es compromet a prestar un servei a una altra persona anomenada arrendador a canvi d'un preu cert. A realitzar una determinada activitat, no a obtenir un determinat resultat.

Arrendament d'obra.
Una persona física o jurídic, executa una obra en benefici seu a canvi d'un preu estipulat entre les parts.
L'objecte: Consisteix en la realització d'una obra que el propietari rep un cop finalitzada. El contractista es compromet a obtenir un resultat.
L'obra por consistir en: Una activitat lligada a amb la construcció, o en coses més variades com la reparació d'un cotxe.
El preu de l'obra: Ha de ser cert i s'ha de determinar a tant alçat, serà una quantitat que es fixa en el moment de signar el contracte i que es paga conforme s'hagi pactat, a falta de pacte, el preu s'haurà de satisfer quan s'entregui l'obra. El certificacions d'obra és comú amb construccions publiques.

Els contractes de mandat.
És aquell a través de qual, una persona física o jurídica, anomenada mandatari, s'encarrega de realitzar algun acte jurídic  de prestar algun servei per compte d'una altra persona anomenada, mandant.

  • És un contracte consensual, neix a través de l'acord entre el mandat i el mandatari. 
  • És gratuït a no ser que es pacti el contrari.
  • El mandatari no pot sobrepassar els límits de l'encàrrec, d'una forma més avantatjosa.
El contracte de préstec.
  • El préstec de coses no fungibles o comodat
  • El préstec de coses fungibles o simple préstec.
El comodat: (DEIXAR): Presta una cosa no fungible a una altra persona, anomenada comodatari, per a que la utilitzi per un termini de temps determinat i després li retorni. És un contracte gratuït, si es pactés retribució, no seria un comodat sinó un arrendament de coses.

El préstec: El prestamista, entrega una cosa fungible, a una altra anomenada prestatari, que li retorni al finalitzar el contracte la dita cosa en el mateix gènere i quantitat. El préstec pot ser gratuït o també es poden pactar interessos.

El dipòsit
El dipositant, entrega una cosa moble al dipositari, per què li guardi i li retorni quan el primer li demani, és un contracte gratuït, excepte que s'hagi pactat el contrari, el dipositant haurà d'abonar al dipositari les despeses que se li haguessin ocasionat per guardar-li la cosa.

La fiança 
Una persona anomenada fiador, s'obliga juntament amb un deutor principal pagar o complir amb el deute que té contret amb un tercer, sempre que el deutor no pagui. Pot ser gratuïta o bé onerosa.És necessari, que el creditor primer intenti cobrar el deute amb el deute amb el deutor abans d'anar al fiador. 

    Tema 4
    Concepte de dret real i de crèdit.
    Dret Real --> És un poder directe i excloent, que una presona té sobre una determinada cosa i que li atorga facultats en ocasions plenes i en ocasions limtiades sobre la mateixa.
    El dret real atorga protecció jurídica al titular de qualsevol tipus de drets.
    Dret de crèdit --> És aquell dret que permet al seu propietari exigir a una altre persona que realitzi una determinada prestació.

    Diferències: Els drets reals recauen sobre les coses, mentre que els drets de crèdit recauen sobre la conducta de les persones, i els primers cacostumen a tenir el seu origen en els segons.

    La possesió: És la tinença d'una cosa o el gaudi d'un dret, de possible apropiació. Trobem 3 tipsu de possesssions:

    1. Possessió natural: És la simple tinença d'uan cosa o el gaudi d'un dret.
      Possessió civil: És la mateix tinença de la cosa però amb la intenció de que la cosa o el dret siguin propis. 
    2. Possesió de bona fe: La té aquella persona que creu que ha adquirit la cosa de forma valida
      Possessió de mala fe: És la que la persona que l'adquireix no té dret a exercir la serva possessiók
    3. Possessió mediata: És la possesssió que té la persona que no detenta la cosa sinó que exerceix la seva influència a través d'una altra persona. Exemple: Subarrandament
      Possessió immediata: Detenta la osa de forma directa, sense la intervenció de ningú. Exemple: Arrendament
    La propietat o el domini
    Propietat: És el dret a gaudir i disposar d'una cosa sense més limitacions que les establertes a les lleis:

    • Dret a utilitzar la cosa
    • Dret a disfrutar de la cosa i obtenir-ne fruits
    • Dret a posseir la cosa
    • Dret a dispòsar la cosa, vendre-la, regalar-la
    • Dret a reivindicar-la

    Limits en l'exercici del Dret de propietat:


    Qui exerceix el domini sobre una cosa, ha de tenir en compte als que estan al seu voltant (olors, sorolls, líquids, etc...) o molèsties excessives. "El que per acció o omissió causa un dany a una altra persona intervenint culap o negligencia, està obligat a reparar el dany causat".

    • Les parets mitgeres i contigüitat de finques: No podem obrir finestres o forats sense consentiment.
    • Límits en la propietat de béns urbans: Necesari la llicència a l'Ajuntament
    • Límits establerts per protegir la seguretat de les persones i coses: Necesari de efectuar reparacions per enderrocs o perill per a persones
    • Exporpiació forçosa: Comporta la privació de la propietat per motius d'utilitat publica.
      • Els expropiants, són òrgans de l'Adminsitració
      • Els expropiats, que són els propietaris.
      • Els beneficiaris de l'expropiació, que ho poden ser tant els expropiats com terceres persones. 

    Formes d'adquirir la propietat

    • Ocupació: La pressa de possessió d'una cosa sense amo amb la intenció de fer-la nostra.
    • Accessió: Dret a través del qual el propietari dels béns s'apropia del que aquests béns produeixen, o se'ls hi uneixi o incorpori, de forma natural o artificial.
    • Tradició: ës l'entrega de la possessió d'uan cosa amb la intenció de transmetre'n la propietat.
    • Prescripció adquisitiva o usucapió: Forma d'adquirir la propietat a través de la qual una persona que posseeix des de fa temps una cosa en concepte d'amo, adquireix la propietat d'aquesta cosa a través de la seva possesssió publica pacífica i interrompuda durant un període de tempos que estableix la llei:
      • Ordinària: La llei exigeix bona fe i just títol, durant 10 anys presents, i 20 entre absents i bona fe sense necessitat de que hi hagui just títol  en el cas de béns mobles durant 3 anys. 
      • Extraordinària : Exigeix 6 anys de possessió 6 anys i en el cas de béns immobles s'exigeixen 30 anys sense necessitat de títol ni de bona fe.
    Usdefruit
    És el dret a utilitzar coses alienes, i percebre'n els fruits repectat la seva naturalesa. Per tant dóna dret a disfrutar els béns d'una altra persona amb la intenció de conservar-ne la forma i la substància.

    • Usufructuari: És la persona que utilitza la cosa d'un altre i es beneficia dels fruits i rendiments que produeixi.
    • Nu propietari: És el propietari de la cosa, però que no té dret a utilitzar-la ni a disfrutar-la.
    LLa forma més habitual és el testament on els cònjuges cedeix la propietat dels seus béns en favor dels fills, però estableix un usdefruit en favor de l'altre cònjuge. Els usdefruit poden ser vitalicis a condicions resolutòries o a una data determinada.

    Drets de l'usufructuari:
    • L'usufructuari  té dret a posseir la cosa, fent seus el fruits que generi
    • L'usufructuari pot arrendar la cosa que té en usdefruit
    • Pot vendre o donar el seu dret d'usdefruit amb la condició de que quan finalitizi l'usdefruit finalitzarà el contracte.
    • Pot fer millores útils sempre que no alterin la forma de la cosa.
    Obligacions de l'usfructuari:
    • Està obligat a fer un inventari de les coses mobles i uan descripció dels immobles
    • Ha de conservar les coses rebudes de forma diligent, pagar les reparacions ordinàries, pagar els tributs i impostos que recaiguin sobre els fruits posar en coneixement del propietari qualsevol acte lesiu realitzat per terceres persones sobre la cosa o propietat.
    Prenda i hipoteca
    Són drets reals de garantia que recauen sobre una cosa per assegurar el compliment d'una obligació principal, normalment un préstec. De tal forma que si l'obligació principal no es compleix, el creditor pot subhastar l'objecte donat en garantia, cobrant el seu deute, i si l'obligació principal es compleix, la cosa cedida en prenda o hipoteca quedarà lliure de gravamen. 

    Prenda
    ës el dret que té el creditor sobe una cosa moble aliena entregada pel deutor o per una tercera persona en garantia de l'obligació, de forma que si el deutor no compleix, el creditor pot vendre la cosa. 
    El creditor té l'obligació de conservar-la, realitzar les despeses necessàries per la seva conservació respondre de la pèrdua o deteriorament de la cosa, no pot utilitzar la cosa sense l'autorització de l'amo i  té l'obligació de retornar-la quan es compleixi l'obligació principal. 
    Té dret a retenir la cosa si aquesta no es compleix i la podra vendra per cobrar els itneresos. 

    Hipoteca immobiliària
    Dret que recau sobre un bé immoble, que es troba sobre el deutor hipotecari, la hipoteca pot ser cancel·lada , però si no es compleix, el creditor pot executar la hipoteca, subhastar-la i cobrar l'import del deute. 
    La hipoteca s'ha de fer en escriptura pública davant de Notari i s'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat. Un cop complerta l'obligació principal, s'ha dde procedir a la cancel·lació de la hipoteca, mitjançant una escriptura a través de la qualel credityor manifesta que ha rebut la totatlitat del deute i per tyant dóna carta de pagament al deutor. 

    Procediment:
    1. Taxar la finca
    2. Escriptura publica davant de notari
    3. PAgar el Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats
    4. S'inscriu al Registre de la Propietat
    Cancel·lar:
    1. Escriptura notarial de carta de pagament i cancel·lació de la hipoteca
    2. Pagament de l'impost de Transmissions Patrimonials i Actes jurídics Documentats
    3. S'inscriu la cencel·lació al Registre de la Propietat
    Registre de la propietat
    És un registre públic on s'inscriuen tots els actes relatius a la propietat i als drets reals que deriven de la propietat. S'efectua a partir dels documents públics que tinguin garantia d'autenticitat, no és necesari la inscripció, però si és recomanable inscriure'ls.

    Tema 5 - El dret Mercantil.

    El dret mercantil regula les relacions jurídiques que es produeixen entre els empresaris i entre aquests i les empreses.

    Empresa: És una untiat funcional, que combina factors de treball i capital per produir o prestar serveis, l'emrpesa és una activitat econòmica amb la finaloitat de producció de béns i serveis al mercat
    Empressari: És la persona fisica o jurídica que és titular d'una activitat constitutiva d'empresa i que l'exerceix en nom propi, és el responsable de les conseqüencies de la seva activitat professional.
    Establiment mercantil: És el conjunt de béns materials que utilitza l'empresari per dur a terme la seva activitat.

    Competència i publicitat:
    La llibretat d'empresa està subordinada a l'interès general. Hi ha lleis com les de Defensa de la Competència i de Competència Deslleial que fixen preus i condicions comercials al marge de les lleis de l'oferta i la demanda.
    El servei de Defensa de la competència pot instruir expedients contra tots aquells que incorrin en pràctiques prohibidesi els pot sancioanr o bé emetre un dictament al Ministeri d'Economia i Hisenda perquè aquest ho elevi al Go vern.
    Comprotaments que poden ser considerats com a deslleials:
    Actes d'engany que falsegen les veritables característiques d'un producte o servei, els actes que denigren els productes o serveis oferts per la competència, etc . ..

    La llei prohibeix:

    • La publicitat enganyosa: En tot lo relacionat amb les característiques de qualitat, origen, etc . . . 
    • La publicitat deslleial, que provoqui un descrèdit dels competidors o dels seus productes.
    • La publicxitat subliminal que pot mitjançant técniques de producció d'estimuls, pot afectar al public.
    Propietat industrial i defensa dels consumidors.
    • Patents: Concedeixen un dret d'explotació exclusiva, durant 20 anys des de la seva sol·licitud a aquella persona que hagui realitzat un nou invent susceptible d'aplicació industrail. El dret de patent pertany a l-inventor i cap persoan sense la autoritzaciço del seu titular pot:
      • Fabricar, utilitzar, oferir o introduir al mercat el producte objecte de la invenciço patentada.
      • Oferir o utilitzar el procediment patentat. 
      • Pot concedir llicencies puguin produir.
      • Pot donar publicitat de les patents al Registre d-explotaciço de la propietat industrial
    • Models d'utilitat: Sçon aquelles invencions que, essent noves i implciant una activitat inventiva, consisteixen en donar a un objecte una configuraciço, estructura o constituciço de la que en resulti alguan aventatge practica apreciable pel seu ús o frabricacio. Durada maxima de 10 anys i pertany a l'inventor i als seus hereus
    • La marca: És aquell singe o mitjà que serveix per distingit en el mercat productes o serveis d'uan persona dels altres d'una empressa. En el dret de marca s'adquireix a través de la seva anotació al Registre de Marques.
    El registre Mercantil: És un Registre al servei de la publicitat legal, on s'hi inscriuen els diferents actes de les empreses que tenen transcendència juridica  com, els llibres comptables, la constitució de societats, etc . . .


    Tema 6 - Els títols valors.

    El títol valor: És un document és un document que dona poder per exercir uns drets, i el qual pot ser transmès.

    La lletra de canvi: És un títol  valor a través del qual una persona: "lliurador" ordena a una altra persona: "lliurat" a que pagui una certa quantitat de diners a una tercera persona "prenedor"
    L'acceptació de la lletra es fa amb la firma del lliurat.

    Lliurador: Qui emet la lletra, qui la fa
    Lliurat: Qui t'he que pagar la lletra.
    Prenedor: Qui cobrarà la lletra.

    L'endós: La lletra és un títol per circular, de forma que el prenedor pot transmetre la propietat del document a una altra persona , per realitzar això l'endossant ha de signar i indicar les dades del darrer prenedor.
    L'aval, una tercera persona s'obliga a realitzar el pagament de la lletra. Aquesta respon de forma solidaria i se li pot sol·licitar de forma indistinta el pagament tant a ella com a l'obligat.

    Protest, té com a finalitat acreditar, enfront de totes aquelles persones que tenen relació amb la lletra de canvi, que el posseïdor a completi que la persona que havia d'acceptar o pagar la lletra de canvi no ho ha fet.

    Acció via de regrés, que es reclama el seu pagament als cedents anteriors o als avalistes

    El xec: És un mitjà de pagament, que s'entrega a una altra persona a la qual li cedeix la quantitat de diners que consta inscrit, en xifres i en lletres i que es poden emetre: al portador o nominatiu

    No paga el xec?
    Protest notarial
    Per declaració del lliurat datada i escrita al xec
    Per declaració efectuada davant d'una cambra o sistema de compensació.
    Sec conformat és un xec ordinari que el banc introdueix una clàusula a través de la qual acredita de fons suficients per el cobrament d'aquest.
    Xecs creuats, consisteix a fer dues barres paral·leles sense indicar res entre elles, de forma que el banc només podrà pagar el xec a un client del banc.

    Pagaré: Document de pagament que s'entrega a un posseïdor, el qual no el pot fer efectiu fisn a la data que consti en el mateix.

    Exercicis Tema 6

    3. Anar a la Caixa i ingressar el xec, presentant el seu DNI.
    4.  Realitzar un xec garantit
    5. Xec creuat nominatiu per abonar en compte
    6. El xec no té data d'efectivitat, no estan normalitzats, tenen termini legals, es pot fer al portador.
    7. És un titol valor en el qual una persona lliurador ordena a una altre persona "lliurat" a pagar una certa quantitat de diners al "prenedor"
    El rebut és la justificació de pagament i la lletra és una forma de pagament.
    8. Emissor--> Lliurador
    Pagador--> Lliurat
    Qui rep el titol de l'emisor --> Prenedor
    Qui adquireix el titol --> Prenedor
    9. Predomina l'escrit semrpe que els numeros
    10. No, es pot demanar al avalador com al lliurat indistintament
    11. No
    12. ok


    Tema 7 -Contractes Mercantils. Crisis Empresarials
    Contracte mercantil hi intervé un empresari i un civil que actuem al marge d'una activitat professional.
    Dif contracte civil i mercantil.
    Els contractes mercantils són més ràpids i menys formalistes que els civils.
    Els mercantils ofereixen una major seguretat jurídica pel cobrament dels deutes i reclamació
    Els mercantils ofereixen major protecció als usuaris.
    Els contractes civils gaudeixen de terminis tàctits, en canvi els mercantils no es reconeixen terminis de gracia, fixat 10 dies.
    Mo0ra, el mercantil es fa de forma automàtica i civil incórrer a la mora.
    Els contractes es poden perfeccionar entre persones absent, en els contractes civils l'acceptació de l'oferta ha d'arribar a coneixement de qui la va fer. 
    Els contractes mercantils no serveix els testimonis si el preu es superior a 9€
    Els contractes civils es regeixen per el principi de llibertat de forma.

    Classes de contracte mercantil:
    • Contracte típic: Són aquells previstos al Codi de Comerç
    • Contractes atípic: Són contractes nascuts de la pràctica mercantil i no tenen cap normativa especifica
    • Contractes consensuals: Que neixen amb el consentiment de les dues parts.
    • Contractes reals. Que necessiten l'entrega de la cosa per tal que es perfeccioni.
    Compravenda mercantil.
    Es tracta de comprar coses mobles per revendre-les de forma de lucrar-nos amb la revenda.
    No es considera compravenda:
    Objectes artesans
    Les destinades al consum
    Les vendes dels pagesos

















    0 comentarios: (+add yours?)

    Publicar un comentario